Si en el primer d’aquests dos articles vam parlar de quin profit pot treure l’independentisme de les seves quotes de poder, en aquesta segona part parlarem de què no hauria de fer mai. Aquests són els tres errors que l’independentisme no hauria de cometre mentre tingui el govern:

Aplicar el programa dels altres

Encara que fer augmentar el nombre d’independentistes amb votants provinents d’altres partits és un objectiu primordial, el moviment sobiranista català ho ha de fer aplicant el seu programa i la seva pròpia estratègia. Hauria, doncs, d’evitar mimetitzar-se amb els altres partits amb la creença de que així atraurà els seus dirigents.

És veritat que les aritmètiques parlamentàries, sovint, obliguen al pacte i a la cessió. Però cal tenir present que les propostes de l’adversari gairebé mai són benèvoles; no són un acte de generositat cap al país. Més aviat són maneres d’influir, de pavimentar el camí que els faciliti obtenir el poder més endavant.

Com va dir algú, l’objectiu és seduir votants, no secretaris generals. Si els adversaris de l’independentisme volen aplicar el seu programa, que guanyin les eleccions i constitueixin una majoria parlamentària.

Degradar el nostre propi poder

L’independentisme cometria un gran error si comencés a proclamar als quatre vents –i pitjor encara, a creure-s’ho- que la Generalitat, les diputacions o els municipis són simples “gestories”, o institucions “de fireta” que no tenen cap valor.

Encara que, com és obvi, aquestes quotes de poder són insuficients per a nosaltres, la realitat és que les administracions esmentades tenen una gamma de competències, sobretot en matèria de serveis directes a la població, que són de vital importància per la construcció nacional de Catalunya. En espera de les institucions d’Estat, caldria tenir cura de les que tenim ara com al seu moment van fer Prat de la Riba, Macià i companyia.

Degradar, menystenir o rebutjar les nostres pròpies institucions, només pot respondre a concepcions naïfs i extravagants del poder, que no trobarien semblança en cap moviment nacionalista del món occidental.

Utilitzar les institucions com a altaveus mediàtics

De l’error anterior, se’n deriva el següent: que l’única funció que s’acabi trobant a les màximes institucions del país sigui, o bé esdevenir un altaveu més des del qual fer propaganda, escenificacions simbòliques o proclames buides; o bé una agència de col·locació de càrrecs afins, amb el cost associat de dinamitar el prestigi, dignitat i confiabilitat institucionals.

Aquesta visió institucional empobrida converteix els espais de poder en terreny adobat per a l’entrada en política de persones amb ànsia de protagonisme, sense més capacitat que proclamar eslògans per als votants. I, paral·lelament, comporta una important disminució pel que fa a la formació professional i ideològica que caldria, i una manca de visió estratègica i profunditat.

La Generalitat o el Parlament, per als independentistes no pot ser un plató de televisió: ha de ser una eina per a transformar la realitat.

En resum, cometre els errors esmentats no és gratuït. Com vam exposar al primer article, tenir una concepció seriosa del poder és d’una importància cabdal, i no fer-ho té conseqüències. La primera, no treure cap rendiment dels espais de governança que té l’independentisme; la segona, ens allunya d’atènyer la condició d’Estat; i la tercera, a llarg termini facilitaríem la presa del control de les institucions per part de l’espanyolisme polític.