El compte oficial de la Policia de la Generalitat ha publicat recentment a les seves xarxes socials una recomanació “preventiva” en què demana a la ciutadania que, si els seus familiars són d’edat avançada, els acompanyi quan vagin al caixer del banc a treure diners.

El missatge que es transmet és, si més no, preocupant. I és que el fet de normalitzar la inseguretat als nostres carrers no és pas un bon símptoma.

Els Mossos, i per tant l’Administració, venen a dir als ciutadans que ja s’espavilaran, que Catalunya ja no és aquell indret on fins fa pocs anys es gaudia d’un benestar i una tranquil·litat als carrers força notable i un índex de delictes baix. Que si l’índex d’atracaments, robatoris i agressions sexuals s’ha disparat els darrers anys, que paciència i tal dia farà un any. Que, a partir d’ara, cal conviure amb els atemptats terroristes. En definitiva, que és el que hi ha.

Com és habitual, el nombrós públic relativista a la nostra societat ens delecta amb frases del tipus “això sempre ha passat” o “no n’hi ha per tant”. Ens preguntem el següent: si algú digués que la violència de gènere sempre ha passat i que això és “normal”, seria acceptable?. Evidentment, seria totalment inacceptable; però la condescendència d’una part de la societat sempre entranya contradiccions evidents.

I, segurament, qui menys culpa té de tot plegat són els mateixos Mossos d’Esquadra i les policies locals dels nostres municipis. Un país sense llei, amb un codi penal de fireta i amb uns polítics despreocupats de la seguretat de la seva població, es pot dir que és un país injust i fallit.