Del creixement vegetatiu a la disminució de la població autòctona
Com cada inici d’any, aquests dies s’està parlant molt de natalitat i naixements a Catalunya. Per entendre què passa i per què, en aquest article abordem com és l’estructura poblacional de casa nostra en l’actualitat i com és previst que evolucioni els anys vinents.
Comencem per un concepte bàsic necessari per entendre el tema: la piràmide de població.
Una piràmide de població és la gràfica que representa l’estructura d’una població segons sexe i edat. Normalment, les piràmides de població s’elaboren a partir de les dades extretes del cens o del padró per part dels instituts d’estadística oficials de cada país. En el cas de Catalunya, de l’Idescat.
La piràmide de població de Catalunya
Com s’observa a la imatge, actualment, Catalunya presenta una piràmide de població en forma de rombe, que mostra una població que creixia fins fa uns 45 anys, i una que decreix a partir d’aleshores.
A què és deu, aquest fenomen? Al fet que, a partir de l’any 1980, la taxa de fertilitat a Catalunya va passar d’estar per sobre del reemplaçament (2,1 fills per dona), a estar-ho per sota. Això implica que, a partir d’aquesta data, les noves generacions van començar a ser menys nombroses que les dels seus progenitors. És en aquest moment quan la gràfica va abandonar la forma piramidal tradicional i va passar a adoptar, progressivament, forma de rombe.
Tot i que les noves generacions a partir dels anys 80 eren menys nombroses que les dels seus pares, la població continuava, malgrat tot, creixent. Hi estaven implicats diversos factors:
- D’una banda, gràcies al fenomen anomenat “inèrcia poblacional”. Aquestes noves generacions, tot i ser més minses que les dels pares, encara eren quantitativament més nombroses que les dels avis o besavis. Per tant, continuaven naixent més persones que no morien.
- D’altra banda, la nova immigració i l’augment de l’esperança de vida també han contribuït a esmorteir la baixa fertilitat.
Com s’espera que evolucioni la piràmide de població durant les properes dècades?
De mantenir-se l’actual taxa de fertilitat (“TFR”) de 1,15, la piràmide s’anirà invertint fins a esdevenir una piràmide inversa perfecta, en la qual els grups d’edat més envellits són majoria i els joves són cada cop son més petits. Aquest és el cas del Japó.
Aquest procés es tradueix, inicialment, en un envelliment progressiu de la població i, posteriorment, en una caiguda accelerada d’aquesta. Tot això, amb els problemes inherents que comporta una societat amb una alta taxa de dependència: insostenibilitat del sistema de pensions actual, pèrdua de capital humà en el treball, major despesa en sanitat i serveis socials. En altres paraules, una fallida de l’estat del benestar tal com el coneixem.
En el cas català, aquesta manca de naixements té un altre inconvenient molt greu: la reducció del nombre de catalanoparlants en un 45% cada generació, per la qual cosa no ens han d’estranyar les pèssimes dades sobre l’evolució de l’ús del català dels estudiants catalans durant les darreres dècades.
Per acabar, podem concloure que, tot i que actualment Catalunya pateix un procés evident d’envelliment de la seva població, la tendència és clarament a pitjor si no s’aconsegueix augmentar la natalitat catalana. Renaixença Demogràfica emplacem els catalans a prendre consciència del principal problema que afrontem com a societat i a ser part activa de la solució.
