Aquestes municipals han demostrat el que qualsevol observador que no estigui obcecat ja veia fa temps. I això és que, agradi més o menys, el debat independentista està superat i el procés està finiquitat. Els qui us diguin que els partits independentistes han tret mals resultats perquè “han abandonat l’1 d’Octubre” o han traït la independència, són persones que senzillament no entenen el país ni la seva sociologia. Us recomano, per tant, evitar aquests criteris amb tan poc contacte amb la realitat.
El que passa és, simplement, que la població catalana ha deixat de veure la independència com un projecte factible i interessant. Això no vol dir que els votants de l’1 d’Octubre hagin deixat de tenir simpatia per la idea d’una Catalunya independent, sinó que han vist que ara mateix no és viable, que la pantalla ha passat i que els debats són uns altres. Un raonament que, per cert, és totalment lògic un cop vist el que hem vist. El comportament dels votants no és binari, sinó que té graus i prioritats, que es van intercanviant en funció del moment polític que es viu.
Les forces catalanistes que s’han sabut reinventar, que han entès el nou escenari i que han superat les lògiques binàries del procés han aconseguit contenir l’ascens del PSC-PSOE i guanyar. Casos com el de Jordi Ballart a Terrassa, Guanyem a Girona, Trias a Barcelona, Castells a Igualada, Jordi Masquef a Figueres o Fem Sant Andreu de la Barca en són exemples. I n’hi ha més. Aquestes candidatures tenen programes molt diferents, però representen un catalanisme que s’ha empeltat de debats post-procés, i que ha aportat una visió catalana de les problemàtiques del país que van més enllà de la independència. La seguretat, la gentrificació, la immigració, el turisme, l’urbanisme o el model econòmic són debats de ciutats i pobles que el catalanisme ha d’abordar, i sobre els quals ha de tenir un relat consolidat –el que sigui-.
Per contra, les candidatures de Junts, ERC i CUP que s’han quedat ancorades en la mentalitat del procés, amb propostes buides i creient que seran votades de manera automàtica, han rebut fortíssims revessos. I més que en vindran, si no entenen que ja no som a la mateixa pantalla, i per que mantenir la majoria i la centralitat ja no valen les mateixes receptes. En fi, propera estació: les eleccions generals espanyoles.
