La cadena nord-americana CNN tria València en substitució de Barcelona en la seva llista anual de llocs a visitar. Una decisió coherent si es té en compte que ambdues ciutats són dues cares de la mateixa moneda, i que són pràcticament intercanviables.
València i Barcelona comparteixen, dins de la seva vocació mediterrània, i a través dels seus importants ports, en una sana competició, un trajecte comú des de fa segles. La relació és com un relleu de salts d’obstacles permanent per alleugerir les seves diferents càrregues en cada època.
Des dels EUA han vist, qui sap si de forma més conscient del que ens pensem, que enguany celebrem els 100 anys del naixement del gran intel·lectual valencià Joan Fuster (Sueca, 1922). I és que Fuster, més que mai, és un referent literari mundial. Aquest poeta i assagista, a més d’advocat, encarna el repte humanista que es va enfrontar, de cara, al segle XX. La seva implicació en la realitat valenciana i la seva defensa de la llibertats democràtiques suposa una destacada aportació per a tots els catalans i per a la resta de ciutadans del món.
Per tant, no és causalitat tampoc que l’alcalde de València, Joan Ribó (Manresa, 1947), sigui fill del Bages i hagi trobat, de manera natural, el seu arrelament a la capital del País Valencià. Compromís és el seu espai polític, i com a alcalde ha sabut mantenir la ciutat en el lloc preeminent que es mereix tot remarcant, des d’una visió internacional que ha captat imparcialment la CNN, la seva projecció de futur. I és que el planetari, el Museu de les Ciències i l’Aquari conformem una Ciutat de les Arts i les Ciències única i esplendorosa.
Malgrat tots els esforços i energies dedicades a encarar la ciutat de València cap a Madrid per la N-III o A-3 i amb l’AVE a tot drap, i els entrebancs de tota mena que pateix el Corredor Mediterrani, en especial el tram Castelló Tarragona, la ciutat de València és genuïna i recíproca de Barcelona, en una relació natural i espontània que els turistes pràcticament no seran capaços de diferenciar. Així doncs, és inútil intentar evitar allò que el món social, comercial i cultural, des dels seus diferents grups, constaten: són dues ciutats complementàries en una sana progressió de millora i esforç.
Aquesta constatació parteix d’un origen comú d’ambdues ciutats en el marc dels Països Catalans. Al Museu Històric Municipal de València s’hi custodia el Penó de la Conquesta, una bandera catalana, com a ensenya nacional. És, de fet, de les més antigues d’Europa. Històricament, aquest penó es podia trobar a la catedral, a la Seu de València, a tocar de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, on s’hi venera, amb perseverança encomiable, la seva figura, també coneguda com la Geperudeta.
Com ja han exposat diferents autoritats empresarials i acadèmiques, aquest intercanvi de posicions entre Barcelona i València que ha palesat la CNN no fa sinó confirmar l’augment d’intercanvis i de relació que, amb l’objectiu de recuperar el temps perdut, s’estan plantejant. Cal destacar la posada en comú de dades genètiques de desapareguts entre sengles institucions de memòria democràtica, Memòria Democràtica i Institut de Memòria Democràtica, respectivament. És un bon pas per a refer la història contemporània que, més enllà de polèmiques artificials, està indissolublement unida.
