Fa uns dies he pogut visitar Dublin amb els alumnes de 2n. La lluita per la independència irlandesa sempre m’ha atret, especialment després de veure pel·lícules com In the name of the father (1993), Michael Collins (1996) i The Devil’s Own (1997). Casualment per a mi, The National Archives d’Irlanda han muntat una exposició sobre la treva angloirlandesa de 1921 (“The treaty 1921”), que va portar a la independència de bona part de l’illa el 1922.
Després de segles de submissió al poder anglès (molt ben descrits al Dublinia, el museu d’història de la ciutat) i de moltes revoltes frustrades, a principis del segle XX els joves rebels irlandesos van fundar l’IRA (l’Irish Republican Army). Van ser capaços d’enfrontar-se militarment contra l’Imperi Britànic el 1916 i van aconseguir seure’l en una taula de negociació (de veritat!). El 1921 van signar la treva que posava les bases fermes a la futura independència (primer va ser un Estat Lliure el 1922) del que avui és Irlanda (del Sud) amb la separació de l’Ulster (Irlanda del Nord) que encara avui és britànica després d’anys de vexacions cap als catòlics i la irrupció de l’IRA (especialment fort després del Bloody Sunday del 1972) i dels paramilitars unionistes. Qui va signar aquesta victòria amb la penyora del Nord va ser Collins com a president provisional (després seria cap de l’exèrcit irlandès), era conscient de les forces reals que tenia per sostenir més temps un embat contra l’imperi més potent del moment. Mesos més tard seria assassinat prop de Cork (d’on era fill) per irlandesos rebels a Dublin de l’IRA que el van considerar un traïdor.
El que més em sorprèn és que Collins, a diferència d’altres líders independentistes, no té un monument a cos sencer a Dublin, només un petit bust en un parc secundari. Encara avui és una figura controvertida. He trobat un comentari a les xarxes arran de l’exposició que subscric “It’s part of history that was hidden from its people….. rather than celebrating it’s hard fought achievements” i seguia encara la polseguera mediàtica i popular. El president Macià també va ser acusat de traïdor per la secció local d’Estat català de les Borges Blanques després de signar un Estatut que renunciava a la independència de Catalunya per una autonomia (més que la que tenim avui).
La tensió entre el que es vol fer i el que es pot fer quan vas davant d’una rebel·lió queda definit com va escriure Churchill en les seues memòries i que és la frase-sentència que clou l’exposició: “Michael Collins rose looking as if he was going to shoot someone, preferably himself. In all my life I have never seen so much passion and suffering in restraint”.
