El cas dels Premis Blog
La difusió i la presència del català a la xarxa està ferida, especialment per a qualsevol disciplina mínimament especialitzada, per la manca de continguts. Les raons són dues. La primera d’elles és com afecta la situació general del català, la diglòssia (que fa que s’abandoni innecessàriament l’ús de la llengua- i que a internet es concreta en la falta de cerques en català); les dificultats comercials derivades de la globalització, en la manca de programari (l’omnipresència de l‘anglès en productes informàtics); i finalment la manca d’un Estat que defensi els interessos lingüístics dels seus ciutadans (l’Estat espanyol només fomenta el castellà). El segon motiu és la deixadesa de les polítiques culturals de la Generalitat, enquistats en una visió analògica de la llengua, pròpia encara dels anys 90 de segle XX. I és que cada any se segueix fent l’enèsima rererereedició de les obres de Rodoreda1 (amb tot el respecte), mentre el popular videojoc FIFA segueix sense versió en català. Tot i això, alguna gent encara s’exclama del fet que en aquests darrers 15 anys el català hagi “perdut” mig milió de parlants habituals, o que només l’utilitzin el 32% dels qui, en teoria, el saben parlar.2 Però tranquils, que ara vindrà AINA3 a resoldre el problema de continguts…o no.
Mentre alguns opinòlegs, amb aspiracions d’intel·lectualoides orgànics provincials, segueixen clamant per solucions del segle passat, com publicar més llibres o carregar els neulers sobre l’escola, la realitat és que el tsunami tecnològic i global està passant per sobre del català. Autors com Gerard Furest4 que denuncia el postureo lingüístic, iniciatives com les de l’escriptor David Vila i els seus tallers per a catalanoparlants, són malauradament excepcions en un sistema d’ensenyament que abandona la llengua per a fer Kahoots i posar dibuixos animats de Disney Channel. Mentrestant, a la societat alguns encara creuen que els joves adquireixen competències lingüístiques mirant la televisió, com a inicis dels anys 90, quan TV3 era la tercera part de canals de televisió disponibles, oferia tots els partits del Barça en obert i era capdavantera programant Bola de drac i sèries britàniques.
El que està passant a 2021 és que s’està convertint al català en una mena de llatí: una assignatura que s’estudia per aprovar-la, una llengua que es coneix (fins i tot té la curiositat d’un petit Estat on és oficial), que generarà models gràcies a l’IA (si s’arriba a fer), però que socialment és morta. A la vida real és completament innecessària (tot està en castellà): els videojocs, el cinema, els aparells elèctrics en general com les opcions de configuració d’un televisor, la música, tot és spanglish… gràcies als vídeos de Youtube tots els nens catalanoparlants han après a dir amb accent peruà “has clic si te gustó este vidéo” abans d’aprendre les variants lingüístiques del català. I si vols parlar amb la Siri o Alexa, de moment i malgrat les promeses, t’has de passar a “parlar en cristià” (Arameu? No, castellà). El descuit entre continguts i disponibilitat arriba al WICCAC que el 2020 anunciava pomposament amb Plataforma per la Llengua que Tesla era el primer fabricant de cotxes que havia incorporat el català a les seves pantalles, però clar, quanta gent es compra un Tesla? La pressió social per fer abandonar la llengua és enorme per manca de continguts i, de rebot, manca de possibilitat de generar volum de negoci. El català no té indústria al voltant de l’idioma, per això molts dels qui creem continguts som forçadament amateurs. Fins i tot el famós youtuber Miquel Montoro es va passar al castellà.
Malgrat l’esforç d’entitats d’iniciativa particular, com Softcatalà, o Fundació.cat, la realitat és que la presència del català a la xarxa cada cop és més prescindible, i mancada de continguts. Hiperventilats de Twitter o boomers de Facebook a banda, a les xarxes socials com Tik-Tok, més mil·lennista, el català té una presència testimonial, no equivalent al nombre de parlants, i que per a més inri tracta temàtiques al voltant de l’ús de la llengua pròpia o especificitat nacional. Segons l’Informe de Política Lingüística de 2019, creix el nombre de persones que ha vist pàgines en català a un 63,8%, però un 92,2% les ha vist en castellà. Això vol dir que el catalanoparlant ha de, finalment, canviar de llengua. Per què? Perquè si bé és cert que la major part d’apps i webs més visitades a Catalunya tenen versió en català (Linkedin o Infojobs per exemple, d’un àmbit tan important com el laboral, no en tenen), aquestes rarament van més enllà de la portada i eslògans principals. És a dir, falten els continguts, novament. Típic cas, RENFE. Tens la portada, algun contingut, però a la que accedeixes a qualsevol formulari automàticament et torna al castellà.
A tots aquests problemes socials encara hauríem d’afegir els ràpids avenços tecnològics, l’extensió de la fibra òptica els últims 5 anys ha permès la comercialització d’una diversitat de plataformes com Netflix on els continguts en català, novament, són testimonials o inexistents. Fins avui en dia, la situació s’ha anat tapant gràcies a l’èxit de Viquipèdia i la tasca dels seus voluntaris, però què hi ha més enllà? Les estadístiques de la Fundació.cat pel que fa als dominis indiquen un estancament des de fa 2 anys, després d’uns últims 6 anys amb una clara desacceleració del creixement en el nombre de dominis.5 Malgrat això es continua imposant el discurs cofoi del 2011 impulsats per treballs com els de la Plataforma per la Llengua on es parlava directament de “bon estat de salut de la llengua catalana a Internet”, i això malgrat que en aquell mateix informe ja s’apuntava l’arrel del problema: “la demanda no satisfeta de continguts en català”.6
El principal suport dels continguts en català a la xarxa de llavors ençà són les notícies. Cada vegada més hi ha més usuaris que s’informen per internet en digitals, cosa que ha fet tremolar la premsa clàssica en paper. De fet, el 2011 una de les pàgines més visitades en català ja era Vilaweb, que s’hi manté, i al 2016 era el diari Ara. Amb tot, la tendència al monopoli de l’anglès, quan el català era a l’alça, ha anat a la baixa. Actualment, d’entre les 10 pàgines més vistes al món hi ha el portal en rus Yandex o el xinès Baidu, a més de pàgines porno (per a les quals l’idioma importa poc en els continguts). 7 Per tant, al contrari del que han fet altres llengües, l’espai que ha deixat lliure l’anglès en al generació de continguts no l’ha ocupat el català, sinó el castellà, impulsat per un Estat que no sap fabricar satèl·lits ni submarins, però que té clar que cada vegada que atorga una subvenció el requisit obligat és que el resultat d’aquella subvenció sigui només en castellà.
Un cas paradigmàtic d’aquesta situació de manca de continguts que posarem d’exemple van ser els premis Blog impulsats des del 2008 per l’associació stic.cat (no aneu al web que ja no existeix). Va ser una iniciativa que va finalitzar el 2013. 5 anys. De llavors ençà els creadors de continguts en català que restem, som orfes d’algun tipus de reconeixement de la tasca divulgadora que fem. Aquesta tasca, ni que sigui de reconeixement i suport, és important si es vol animar les següents generacions a crear continguts en català, un fet que facilita la visibilitat de la llengua i li dona possibilitats de generar estadístiques d’ús que al seu torn ajuden a promoure l’ús del català en iniciatives d’empreses privades.
Si es revisa quin ha estat el futur dels qui van ser els primers premiats a l’edició dels Premis Blog el 2008, es pot veure quina és la magnitud de la tragèdia. Dels 25 blogs premiats en 5 categories, només queden actius 10, dels quals només 2 estan actualitzats, la resta es van deixar d’actualitzar com a molt el 2015, en el cas d’un d’ells es va deixar d’actualitzar l’any següent mateix de rebre el premi…i era un Institut! Una tendència que es va reproduint.
Els premis del 2011 van augmentar el nombre de categories a 11. Dels premiats només 2 webs segueixen actives i perquè són d’informació força estàtica, els de receptes de cuina. Un altre de rutes està sense actualitzar des del 2017. Actiu i actualitzat només segueix el blog historiesmanresanes.cat dins la categoria “Història, tradicions i patrimoni. Premi Òmnium” on també hi havia un web d’un programa de la Corporació que no funciona i el blog de Ciències Socials en xarxa actiu però sense actualitzar des del 2014.
L’última edició de 20138 es van reconèixer 32 blogs distribuïts en 13 categories temàtiques més del premi especial que es va endur Amical Wikimedia, precisament. El resultat, malgrat ser webs més actuals, el mateix. Anunciaven que s’havien presentat 1.000 blocs (a quin d’ells amb un disseny més xaró que l’anterior-amb perdó) La majoria de webs premiats no existeixen ja o estan abandonades com octaviana.com, sense actualitzar des del 2018 i candidates a brossa internauta. S’aguanta xarxaip.cat, o un web de la UB, bàsicament perquè la conformen funcionaris de l’administració catalana i són webs estàtics.9 En general, dels webs guanyadors en marxa i actualitzades no queden més del 10%, en 12 anys.
En resum, el gran problema del català a internet és la manca de continguts de qualitat d’àmbits diversos. Cal urgentment un espai de reconeixement dels qui fan/fem generació de continguts de qualitat a la xarxa. Per fomentar-ne l’ús és imprescindible poder parlar d’alguna cosa, i això passa quan es disposa de continguts en català. Fomentar el fet de parlar en català, per se, com va fer la Generalitat el 202010 igual que qui fomenta que la gent llegeixi, és inútil i de no saber on et poses. Altrament passa com amb la justícia, com que les lleis són espanyoles, i es fan només en castellà, els estudis s’acaben fent en aquesta llengua i els funcionaris que s’hi dediquen també són majorment castellanoparlants, fet que al final implica que el català és pràcticament inexistent en l’àmbit jurídic. Si ens limitem a tenir “versions en català” o “traduccions de les lleis (almenys les més importants)”, després no ens estranyem que al final la gent triï l’opció original i fàcil, per xaró que sigui, i acabi abandonant la llengua. Per molt que els diguis als joves que facin servir el català en llenguatge de col·lega enrotllat, si quan es connecten a Fornite, Brawl Stars o Roblox, no hi ha l’opció de català, seguiran sense (poder) fer-lo servir.
1 https://www.nuvol.com/llibres/tot-passa-rodoreda-es-mante-112808
2 https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/4851/el-catala-en-emergencia-linguistica-si-no-sactua-sextingira
3 https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/201210_PROJECTE_AINA
4 https://www.nuvol.com/llibres/assaig/els-impostors-148814
5 https://domini.cat/estadistiques/
6 https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/2908/La_llengua_catalana_a_Internet.pdf
7 https://marketing4ecommerce.net/cuales-son-las-webs-mas-visitadas-del-mundo-2020/
8 https://www.ccma.cat/tv3/espai-internet/ja-tenim-els-guanyadors-dels-premis-blogs-catalunya-2013/post/3010162/
9 https://punttic.gencat.cat/es/taxonomy/term/937
10 https://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/campanya-Jo-ho-peto-en-catala-per-a-joves-a-xarxes
