Vladimir Putin és un patriota rus ressentit per la derrota soviètica a la guerra freda i posterior desintegració de l’URSS. Des de que va accedir al poder la seva obsessió ha estat recuperar el poder i prestigi de Rússia, que creu perdut arran de la humiliació que li va causar Occident, l’OTAN i la UE, que van aprofitar els anys de debilitat de Rússia per prendre-li tant espai de la seva zona d’influència com van poder.
No podia tolerar més aquesta situació i enguany havia arribat el moment per a la seva venjança, 30 anys després de la fi de l’URSS. Alemanya va trigar 20 anys a refer-se de la derrota a la Primera Guerra Mundial i reprendre la seva guerra de conquesta. Vladimir Putin porta molts anys preparant-se i ara s’ha vist prou fort, aprofitant la finestra d’oportunitat de la pandèmia i l’escandalosa retirada dels EUA de l’Afganistan.
L’excusa de l’amenaça de la OTAN a les seves fronteres no és creïble ja que la OTAN ja fa anys que fa frontera directa amb Rússia. La conquesta d’Ucraïna és el pretext per a l’objectiu real de la guerra, la confrontació oberta amb Occident per poder refer l’Imperi Rus, i com veiem aquests dies és el que està aconseguint, un trencament total i absolut amb Occident. Potser la guerra li costarà una mica més del previst, però acabarà destruint Ucraïna. Sap que Occident, per moltes armes que envií, no ho podrà evitar i en sortirà derrotat, i a diferència d’Alemanya quan va envair Polònia el 1939, existeix la dissuasió nuclear i no l’atacaran directament.
Rússia s’aïllarà dintre el seu bloc, arrossegant Ucraïna amb la resta dels seus aliats, i probablement amb el suport velat de la Xina. Els Bàltics i Finlàndia probablement ja els donava per irrecuperables, però Ucraïna sí que podia evitar que ingressés a la UE. Com a calculador i pacient que ha estat, crec que tenia totes les conseqüències previstes. Podrà culpar Occident davant la societat russa de les conseqüències econòmiques del procés de demolició a cops de mall de l’ordre internacional existent que ha iniciat.
Igual que el seu antecessor Boris Ieltsin, que va aplicar una teràpia de xoc econòmica per fer la transició del comunisme al capitalisme occidental, ara Putin aplica la mateixa teràpia de xoc en forma de guerra per revertir aquell procés i tornar a un ordre mundial basat en l’enfrontament entre grans potències, club del que Rússia al seu parer n’és membre de ple dret, no només la Xina i els EUA. De les tres potències, Rússia és la més feble, per això ha fet el primer moviment. Està disposat a pagar qualsevol preu, ja sigui en forma de crisi econòmica o de soldats morts, igual que abans ja va fer el seu antecessor comunista Stalin, sense importar-li el patiment de la seva pròpia població.
Feia més de 80 anys que no hi havia al món una guerra de conquesta d’aquesta magnitud. La història no s’havia acabat a la fi de la Guerra Freda com molts historiadors liberals pensaven, simplement estava pausada a l’espera de reiniciar-se. Encara que ara mateix estem sorpresos, i més després d’una pandèmia, tràgicament la guerra mai havia desaparegut.
Mai havia existit un ordre internacional liberal basat en les lleis i tractats que tots els estats havien de respectar, era una il·lusió, simplement hi havia una potència hegemònica, els EUA, que utilitzava aquest suposat ordre a la seva conveniència i foren els primers a saltar-se’l quan els va interessar, primer a l’Iraq i després a Líbia, i allò fou la llavor de la situació actual. El missatge que es va transmetre era que l’ordre intencional era opcional i les grans potències se’l podien saltar si els convenia, i Vladimir Putin en prengué nota.
Espero equivocar-me però crec que s’ha acabat definitivament l’era de la globalització iniciada a la fi de la guerra freda i també l’ordre polític posterior a la Segona Guerra Mundial. L’únic que podria evitar-ho és que Vladimir Putin no hagi calculat bé la reacció interna als seus plans, però això també sembla tenir-ho controlat, o bé que la resistència ucraïnesa sigui indoblegable. La història ha tornat per repetir-se.
Imatge: theneweuropean.co.uk
