Després de la polseguera que ha aixecat el llibre Pseudohistòria Contra Catalunya, que ha esdevingut un referent obligat per a qualsevol amant de la història a partir de la desconstrucció de fal·làcies i enganys, ara calia fer un pas més per tal de divulgar la història de Catalunya. I aquest és el manual Història de Catalunya: des dels orígens fins a l’actualitat.
Escrit per un dels coautors de Pseudohistòria amb una aportació més discreta, Història de Catalunya (editorial Omniabooks 2021) ofereix, de manera amena, un recorregut per la història del nostre país que, especialment en el seu tram final, difícilment pot deixar ningú indiferent. L’autor no hi amaga les seves influències, i altres companys coautors de Pseudohistòria són referenciats al llibre en algun o altre moment, com és el cas de Xevi Camprubí, Vicent Baydal o Cristian Palomo. Aquest darrer, a més a més, surt als agraïments del llibre.
Història de Catalunya: Des dels orígens fins a l’actualitat és un llibre breu però intens, i amb moltíssima informació. Fa un recorregut per la història del país equilibrat i, a diferència d’altres manuals, no té dues terceres parts del llibre dedicades en exclusiva a l’època contemporània. Tots els períodes històrics hi tenen la seva representació, en una evolució entenedora. El format del llibre recorda els capítols breus en què l’autor s’ha format a través de la difusió web a historiesdeuropa.cat, però difereix en la construcció de l’evolució que prenien els altres llibres de difusió d’aquest web. Es tracta d’un recorregut clarament cronològic llevat, potser, de l’etapa contemporània, en què la manca d’una estructura d’estat pròpia obliga l’autor a prendre altres punts de referència per tal d’explicar la història de Catalunya, com és el cas de la llengua o la mateixa historiografia.
I aquest és, segurament, un dels valors de llibre: fa una aproximació desacomplexada a la història de Catalunya, té per centre geogràfic la mateixa Catalunya i l’explica en un context europeu, sense necessitat de dependre de cap metròpoli. L’autor és un divulgador històric que fàcilment es pot trobar a les xarxes i que no refusa el discurs proper en la seva tasca divulgativa. No té relació acadèmica ni treballa en cap universitat; com altres historiadors joves, Cèsar Sànchez forma part d’una nova generació d’autors que vol acostar la història a un públic general sense, però, abandonar els criteris de rigor exigibles a la disciplina.
Des d’aquest punt de vista, aquest manual no defraudarà el lector, que hi trobarà un nivell “complicat de determinar, perquè la referència més immediata, que seria l’ensenyament reglat, no ens ofereix una visió estrictament catalana, sinó passada pel sedàs de Madrid que marca uns continguts amb criteris polítics (…).” (pàg 19), un estil de guerrilla, com el Dr. Marc Santasusana el defineix al seu breu pròleg. I és que en aquesta Història de Catalunya hom hi trobarà representat i esmentat el Principat sencer, no només Barcelona i “allò que hi ha al seu voltant”. I el Principat sencer inclou, com no podia ser d’altra manera, la Catalunya Nord.
En resum, la Història de Catalunya de Cèsar Sànchez és un temari actualitzat, que defuig els romanticismes com els de “l’època moderna de decadència” o estereotips victimistes com relacionar tot aquest període històric només amb la Guerra dels Segadors i la de Successió. Denuncia com, almenys des del que ell anomena Guerra dels Nets, els catalans van prendre partit per un o altre bàndol per, al capdavall, lluitar contra altres catalans en benefici d’uns tercers (les monarquies francesa o hispànica). També respon les preguntes més freqüents relacionades amb la qüestió nacional, com l’origen de la llengua, de la senyera, del corònim “Catalunya” o el sorgiment de l’independentisme contemporani. I, lluny de deixar tancada la història, ni dels suats “tot apuntava que arribaríem on som”, deixa les portes obertes a una “història d’un poble persistent” que encara està en condicions d’escriure el seu futur.
