La xarxa social Twitter és un catau que tot ho arreplega. Qualsevol indocumentat, tronat o hiperventilat pot obrir un compte i començar a dir animalades. En conseqüència, destriar allò que és de qualitat d’allò que en realitat persegueix unes altres finalitats hauria de ser una responsabilitat individual. El problema és que qui navega assíduament per aquestes xarxes no sempre cerca informació, sinó només confirmar els seus prejudicis. D’altres, esperem que la majoria, no tan actius, simplement no tenen desenvolupat un aparell crític mediàtic. D’aquesta manera, les repiulades es converteixen més en un indicador del nombre de seguidors afins a la secta d’un determinat il·luminat que no pas en una mostra de fiabilitat de la informació d’allò que es comparteix.
No es tracta de ser tan extremistes com Umberto Eco i qualificar d’”invasió d’imbècils” tothom qui pul·lula per Twitter i corre per altres xarxes socials. Si se sap destriar, a Twitter hi ha molts bons perfils de gent que fa una gran tasca divulgadora en matèria d’història. Ara bé, com destriar-los? Cap de les pautes que es poden oferir no serveixen per si soles, ans el conjunt pot ser de gran ajuda.
La primera cosa que cal tenir en compte és la lògica. Si una cosa és massa bona per a ser certa, o s’acosta massa a allò que volem escoltar, alerta: el més segur és que sigui fals. L’últim exemple ha estat el fake de la portada de l’ABC amb una frase que, suposadament, era d’Alejandro Lerroux, evidentment manipulada. El problema és que la frase apel·lava directament al victimisme hiperventilat independentista. Molta gent no sap estar-se de repiular una suposada informació quan l’atreu, i aquí vindria el segon que cal tenir present: contrastar.
Hauríem de ser tots responsables d’allò que compartim. Per tant, abans cal contrastar la informació. Evidentment, algun cop ens podem equivocar (només faltaria). A tots ens ha passat. Però, en general, s’hauria de saber fer marxa enrere. El que no és normal és haver d’argumentar fins a tres vegades a un usuari que una informació que ha compartit és falsa, fins que li vam demanar si abans de compartir aquella informació falsa també hi havia posat tanta desconfiança. La resposta, evidentment, negativa. Ja ho deia Mark Twain:” És més fàcil enganyar la gent que convèncer-los que han estat enganyats”. Prémer el botonet de “compartir” és ràpid i gratis. Pocs som conscients de la responsabilitat que comporta aquesta acció que, multiplicada, pot tenir conseqüències.
La tercera cosa que cal tenir present a Twitter és saber qui hi ha rere aquella informació. És un professional de la matèria que tracta? Sempre piula sobre aquests temes, o els alterna amb comentaris polítics, de mascotes i preguntes de parelles? És una informació seva o l’ha copiat o repiulat d’un altre lloc? És un compte personal, d’un mitjà o de l’autor d’algun mitjà concret? Ui! Quanta feina, oi? Segueix sent més fàcil prémer el botonet de repiular que comprovar mínimament les biografies i imatges dels perfils origen d’allò que volem compartir! Així, passa sovint que hi ha qui comparteix informació de comptes d’humor creient que és verídica.
Això porta al quart punt, més aviat de coherència en la comprovació. Si un perfil no té biografia i la imatge que conté és d’un personatge històric, de la mascota o d’una bandereta, malament. I si a aquesta imatge de perfil l’acompanya una imatge de portada amb eslògan prefabricat, fatal. I si, a sobre, el nom de l’adreça (no el nom de la pàgina) no es correspon amb cap element distingible del perfil, ja és per començar a córrer. Digui el que digui, no s’hauria de fer cas d’aquesta mena de perfils, ni fer-los d’altaveu. Són el germen dels trolls.
Un cop dit això, el següent pas és la xarxa de contactes, que per això són xarxes socials. Els especialistes d’una temàtica acostumen a estar lligats entre ells, i els historiadors no en som cap excepció. És important veure si algú que fa difusió històrica en realitat segueix i és seguit per un munt de partidaris d’un determinat partit polític o grupuscle, en comptes de per altres historiadors.
En aquest sentit, i per acabar, podríem recomanar-vos uns quants perfils en català útils per iniciar-se en l’estudi de la història. Evidentment, el nostre, @historieseuropa; per a història dels moviments socials i la repressió, @Joan_VdG; per a història medieval, @PolJunyentM; per a història medieval i del País Valencià, @vicentbaydal; per a història del Japó, @JonathanLVera; el perfil oficial del llibre Pseudohistòria contra Catalunya, dedicat a desmuntar falsedats d’època medieval i moderna de Catalunya, @pseudohcc; @tothistoria, perfil de l’entitat amb notícies sobre actualitat històrica; i, sobre Barcelona, @barcelonasfera, entre altres.
