La salut mental i el creixement personal o coaching guanyen cada vegada més visibilitat a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Temes que fins fa poc s’havien considerat pseudociència o aspectes menors del benestar humà, actualment són temes de preocupació recurrents tant en l’àmbit privat com en l’esfera pública. A casa nostra, hi ha una quantitat ingent de professionals que s’hi dediquen: Àlex Rovira, Francesc Miralles, Raimon Samsó, Sílvia Congost, Joan Garriga, Míriam Subirana, Enric Corbera… i podríem continuar. Tots aquests són noms de divulgadors de psicologia i creixement personal catalans i catalanoparlants. Tanmateix, si els busquem per Internet, podrem veure que la immensa majoria del seu contingut, especialment l’audiovisual, és íntegrament en castellà.
Podria sorprendre’ns poc si fossin àvids economistes o empresaris totalment insensibles a la dignitat humana i moguts per la lògica del màxim benefici al menor cost, però justament representen una disciplina humanística caracteritzada per la introspecció i per tenir una mirada sensible i compassiva sobre el comportament humà. Tots ells publiquen vídeos a YouTube parlant sobre temes tan profunds com l’amor, l’autoestima, el lideratge, l’empatia, l’amistat, la modificació de creences o el respecte cap als altres. Constantment, doncs, aporten coneixement relacionat amb l’ètica, la tolerància i l’empatia, conceptes pertanyents a la psicologia però traslladables a la resta d’humanitats.
També es declaren explícitament contraris a les relacions de dominació del tipus que siguin, l’abús de poder i a treballar amb l’únic objectiu de guanyar diners. Ells mateixos s’autoproclamen, per tant, humanistes, i que el benefici econòmic per si mateix o, simplement si una cosa és útil o no, no pot ser el criteri principal a l’hora de prendre decisions importants.
Paradoxalment, a l’hora de publicar vídeos i altres continguts, ells decideixen triar el castellà, que té molts més parlants, abans que el català, que és la seva llengua inicial i la de molts seguidors seus. Sembla ser, doncs, que la sensibilitat envers els altres que ells promulguen és totalment cega davant la realitat sociolingüística en la qual viuen. En altres paraules, que mentre ells prediquen valors humans i ètics en les relacions interpersonals, el seu comportament lingüístic perjudica el manteniment d’una llengua minoritzada com és el català. Si un idioma és un comportament humà i un patrimoni cultural, tot humanista hauria de respectar-lo i fins i tot defensar-lo si aquest es troba en situació de subordinació, sempre que li sigui avinent fer-ho. En tot el seu repertori de vídeos, però, el català queda totalment amagat. I és que no només fan vídeos a YouTube en castellà, sinó que també fan conferències en aquest idioma arreu de Catalunya, organitzen cursos, seminaris i màsters, publiquen llibres originalment en castellà, i fins i tot s’entrevisten entre ells a Youtube únicament en castellà.
La primera reflexió que ens pot venir al cap, per tant, és preguntar-nos si actuen així per ignorància, per absoluta indiferència o, ras i curt, per tenir més mercat. O pitjor encara, per una preferència clara pel castellà fonamentada en aspectes polítics, com voler evitar ser etiquetats com a nacionalistes intransigents. O en el pitjor de tots els casos, que la causa fossin els prejudicis lingüístics. Estic segur, però, que, disposant dels mínims coneixements de sociolingüística, tots ells podrien concloure ràpidament que la seva manera de divulgar contribueix a la substitució lingüística del català. Vull pensar que no els tenen.
A més, però, aquesta decisió també reforça la idea incrustada en l’imaginari col·lectiu que el català no serveix per a fer contingut audiovisual ni parlar de temes transcendents. Que a l’hora de parlar de temes més elevats que la política o les ciències socials, cal fer-ho en un idioma “universal”, que arribi a “tothom”.
Finalment, reforcen també el nacionalisme espanyol i el seu ventall de dilvulgadors d’alt nivell, ja que passen a ser tots ells psicòlegs i coaches que, tot i ser catalans i ser catalanoparlants en la intimitat, només s’hi expressen quan surten als mitjans públics catalans com TV3 o Catalunya Ràdio. Acaben esdevenint, per tant, referents del seu àmbit dins de l’imaginari col·lectiu espanyol. D’aquesta manera, creen mercat a tota Espanya, però sobretot a Sud-Amèrica. És habitual sentir-los adreçar-se a la seva audiència d’àmbit mundial fent servir expressions com “todos los latinos”, “para toda Latinoamérica” i “contenido en habla hispana”.
Per descomptat que hi ha molts més influencers catalans del món de la moda, l’esport o la cuina que segueixen el mateix patró. Però el cas dels psicolègs i els professionals propers a la filosofia és encara un cas més flagrant, perquè es tracta de gent plenament culta i que reivindica les humanitats en detriment de l’homogeneïtzació cultural. La justícia lingüística i l’ecolingüística, com a conceptes propis de la filosofia política, en formen part.
Per a més inri, sí que s’apunten a noves dinàmiques per combatre altres tipus d’injustícies com el masclisme, i adopten, des de fa pocs anys, el llenguatge inclusiu i el desdoblament de gènere. Seria congruent que també ho fesisn amb un altre cas de dominació que els és proper; això contribuiria, no només a prestigiar el català com a llengua apta per parlar de qualsevol tema d’actualitat, sinó també a associar el català amb habilitats emocionals com l’empatia, la tolerància o l’escolta activa, fet que ajudaria a veure’l com una llengua més neutral i menys polititzada.
Si volen continuar fent contingut únicament en castellà tot i conèixer les dinàmiques dels comportaments lingüístics en les societats actuals és perquè, o prioritzen els diners i això vol dir que no són tan humanistes com ens volen fer creure, atès que traduint els seus vídeos perdrien només una mica de temps, o és que són obertament nacionalistes espanyols.
