Comptar amb bons amics, franques amistats, vells coneguts o contactes íntegres al llarg de la vida pot representar tant o més que haver cursat uns estudis superiors en valors humans i a l’àmbit professional; de vegades, més que una llicenciatura i/o màster a segons quina Universitat –estic pensant, de manera preferent, en la que té el nom de l’emérito. Això sí, cal una actitud positiva per aprendre, voluntat d’interactuar i capacitat de gestionar la formació i informació que, de manera permanent, les persones van assolint al llarg de l’itinerari vital.
Des de ben jove he mantingut la màxima que l’escolta activa i la lectura comprensiva són unes qualitats que, a qui les té i les exerceix, li comporten parlar amb propietat, sigui quina sigui l’edat en què hom les adquireix. I, si t’equivoques, dels errors se n’aprèn més de presa. Aquestes línies prèvies són per a fer esment del darrer llibre de la doctora Marina Subirats, sociòloga, que des de petita escriu amb criteri i propietat. Va tenir la sort -afegida a les seves dots intel·lectuals- que va excel·lir educativament anant a l’Escola del Mar dirigida per Pere Vergés al Guinardó a partir de 1948. Malgrat la dura postguerra, les essències pedagògiques renovadores hi eren presents, amb una estructura organitzativa que afavoria el protagonisme de l’infant.
Quan admires una personalitat t’agrada conèixer-ne les novetats, de manera especial les culturals, literàries en aquest cas. Estava decidit a comprar el llibre, si bé ho volia fer amb la presència de la Marina, ja que escoltar-la activament és un plus afegit; tot allò de la cohesió del llenguatge no-verbal que ens acompanya. El passat 8 de febrer va presentar el darrer llibre, De mares a filles. La transmissió de la feminitat en una cèntrica llibreria de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona.
L’acte va ser tota una experiència sociològica: l’assistència d’homes tot just arribava al cinc per cent, i d’aquest percentatge, la majoria eren homes d’una certa edat acompanyats de la dona/parella. Servidor, que anava sol, va gaudir de l’escalfor que l’autora va rebre del públic que omplia la sala de gom a gom -i la del costat també- enmig de l’agradable companyia d’obres d’actualitat i de referents literaris. Com a pare monoparental -durant dues dècades- les tres filles no van poder rebre cap mena de llegat de feminitat per part meva, ans sí d’estimació, respecte, educació en valors humans i un empoderament via estudis superiors i universitaris com a millor bagatge per emprendre el vol.
El feminisme de la Marina Subirats no és improvisat, ni de conveniència: és molt ferm, des d’abans dels deu anys, i amb convenciment de causa; que aviat es diu. No endebades ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona, essent-ne ara catedràtica emèrita. Així mateix, ha dirigit l’Institut de la Dona i es va abocar com a regidora d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona. Els seus principis educatius compten amb uns fonaments sòlids des de l’època escolar.
És immoral que, en democràcia, hi hagi centres educatius que practiquen la segregació de sexes, com a l’època franquista. En aquest masclisme social en què es recolzen també hi ha, per activa o per passiva, dones progenitores. Amb el seu consentiment fan de fil conductor d’una educació basada en el pecat del sexe, en una religió d’expressió i realitats camaleòniques, i en el sotmetiment intrínsec a l’home, tot sublimant-lo. També hi ha radical-feministes que només veuen la culpa en els mascles, com si les dones no haguessin trencat mai cap plat. Marededéusinyor! La bondat rau en les persones, no en el seu gènere.
El llibre és un clar al·legat en contra de l’existència de privilegis entre persones de diferent sexe. Tothom, de manera conscient, hem de remar junts per establir una societat més justa, més solidària; hem de promoure un ensenyament més inclusiu, i vetllar pel respecte a les diferències de tot tipus. No és acceptable, a nivell ètic, l’abstenció en aquest cas. L’obra és un viatge en el record amb l’estimada Teresa -la mare-, una reflexió acurada –amb referents internacionals- del present i un camí a seguir en el futur més immediat.
No s’acostuma a fer recomanacions de llibres de feminitat des de l’àmbit de la masculinitat, però, en el meu cas, no hi ha millor exemple de transmissió a favor de la feminitat que haver assumit les tasques més dures de la llar, sabent delegar i donant un model d’equitat i amor a seguir. I tot, treballant i escrivint llibres i articles sobre educació, sense esperar res a canvi quan la vellesa faci acte de presència. No entenc la vida sense una coherència de valors, d’aquells que no cotitzen a la borsa, com en el cas de la Marina Subirats i Martori.
Llegiu el llibre i us enriquireu de saviesa.
Imatge: © Salvador Domènech
