Mitja tarda. Ens trobem a Las Vegas, però les de Catalunya, el restaurant-cafeteria al carrer del Born a Manresa, capital del Bages. Fem un cafè d’aproximadament hora i mitja i parlem de l’actualitat; d’economia, de turisme, de política, d’independència i de sobiranisme.
Qui és i com es defineix en David Font?
És una persona treballadora amb vocació de servei, responsable d’allò que assumeix, entregat amb tots, que estima la família i que té fortes conviccions, i que intenta que no es destrueixin.
Quines aficions té i amb què s’ho passa bé?
M’ho passo bé amb la cuina, perquè és una de les millors formes d’evadir-se, ja que et permet concentrar-te en una sola cosa. També m’agrada llegir, passejar i esquiar a l’hivern. Quan hi ha temps, m’agrada gaudir de la cultura, especialment del teatre i dels musicals.
Què llegeixes?
Darrerament llegeixo molts escrits de l’àmbit polític, de l’actualitat, de les diferents visions del procés, llibres sobre pensament polític i especialment de llibres que tracten models de gestió per un país, és a dir, com abordar d’una manera transformadora la gestió pública.
Hi ha gent que se sent anglòfila, francòfila o italianòfila. Tens algun país preferit? T’ho has plantejat?
No. De fet, no m’ho he plantejat mai. Jo em sento català i europeista.
Així doncs, si et sents europeista, què és per a tu Europa?
Europa es va fundar amb uns principis i valors que eren i són necessaris, però, com tot, els temps canvien i aquests valors també cal actualitzar-los.
No m’identifico amb cap país en concret.
Europa és una unió d’estats. Tant de bo que fos de pobles… A més, hauria d’anar més coordinada i liderar una sèrie de polítiques pels que hi vivim.
Europa ha de ser una espai d’entesa i no de lluites entre països, on els ciutadans ens sentim còmodes, i que sigui capaç d’abordar i solucionar els problemes. Si cada vegada que sorgeix un problema cada estat mira cap a un costat, mai servirà pel que va ser creada.
Potser veiem el got mig buit, pel que fa a la UE?
Les politiques positives se solen relativitzar, i es donen per assumides. En canvi, potser posem més èmfasi en els problemes no resolts.
El cert és que Europa és generosa amb aquells països que, per la seva situació social, econòmica o política, no són capaços d’agafar el tren o de seguir el ritme que Europa necessita.
Canviant de tema, vostè és el director de l’Agència Catalana de Turisme. Què és l’ACT?
L’ACT és una entitat pública del Govern de Catalunya vinculada al Departament d’Empresa i Coneixement que té en la col·laboració público-privada una de les seves fórmules de treball, i que incorpora el partenariat privat en la mesura que la llei li ho permet.
Un dels seus actius és el treball de manera coordinada amb els ens territorials de promoció turística territorials; això vol dir, bàsicament, les diputacions, Barcelona i el Consell General d’Aran, que intenta fer arribar el missatge de “destinació Catalunya” a tot el món a través d’una xarxa de 12 oficines; 7 a Europa, 1 a Rússia, dues a Àsia, una al Brasil i una darrera a la ciutat de Nova York, als Estats Units.
Amb dades de la pròpia ACT, el turisme a Catalunya suposa el 12% del PIB i el 14% de l’ocupació. Arran de la covid-19 s’ha posat en dubte la necessitat del turisme com a vector de l’economia catalana.
El director de l’ACT com percep aquest debat? No li sembla que anem a batzegades? Què ha de ser Catalunya?
Catalunya ha de ser un país capdavanter en moltes coses a la vegada. Ha de ser un país que no tingui una única mirada pel que fa a la generació de riquesa i ocupació. Tots els sectors han de tenir el seu espai per poder créixer.
El que ha evidenciat aquesta crisi és que el turisme és molt important, i també que els que l’han posat en evidència durant anys, n’han fet mofa o l’han criticat de manera oberta, veuen com els seus municipis es veuen extremadament afectats per una situació com aquesta.
El turisme és un sector de sectors; ocupa persones vinculades directament, com ara allotjament, guies, o activitats turístiques en general, però també hi ha sectors de transports, comerç, restauració, traduccions, etc. que depenen, almenys en part, del turisme. Quan els turistes deixen de venir, aquests sectors també en pateixen les conseqüències.
En cap cas s’ha de relativitzar el sector turístic. En tot cas, cal identificar els elements que poden significar punts de fricció sovint lligats al low cost, buscar solucions i resoldre-ho.
Aquesta crisi no ha de posar en qüestió el turisme, sinó que ha de posar sobre la taula mirades alternatives de com gestionar el turisme.
Aquests dies veiem els carrers buits, però al mateix temps diversos informes afirmen que les cases rurals a Catalunya però també a indrets com Cantabria o Astúries han omplert. Quin és el model desitjable per Catalunya, Lloret i Salou o per exemple l’enoturisme del Penedès?
Catalunya ha de tenir un model que faci compatible tots els models i totes les ofertes del nostre país.
En aquests moments Barcelona, Lloret o Salou passen mals moments per la seva forta dependència del turisme internacional, i per la seva i actual no connectivitat aèria cap a Catalunya. Però son dos models compatibles.
M’agrada que em posis l’exemple de Lloret on, des de fa cinc anys, s’hi està aplicant un pla de reconversió on hotels de tres estrelles passen a tenir-ne quatre, apostant per un model no només de sol i platja, sinó, a més, d’esport, gastronomia, etc.
Es tracta d’augmentar la qualitat per poder incrementar el preu i, per tant, el valor, atraient un tipus de turista que valora més l’entorn.
Catalunya és una destinació de destinacions: oferta gastronòmica, patrimoni de la humanitat, vinyes,… pots anar del mar a la muntanya, Pirineus, en dues hores.
Quins projectes té l’ACT?
Té treballat amb el sector un pla de màrketing que ens orienta sobre quines polítiques hem de tenir fins l’any 2022, i segurament la pandèmia ens obligarà a incorporar mirades que fins ara no hi eren. Les bases del pla continuen sent vigents.
Pensem en la sostenibilitat del sector. No només ambiental, sinó també social, econòmica i social. És a dir, que interactuï més amb els residents o que generi una riquesa més repartida i amb llocs de treball de més qualitat i, culturalment, no renunciar a allò que som.
El turista valora l’essència d’allò local; festes majors, fer una calçotada,…
Actualment, també tenim el repte de la digitalització. Sabem que la presa de decisió del viatge es pren des del moment que es planeja, i aquí hi ha un fort component digital de recerca, consultes, a aplicacions, xarxes socials o webs fins que es fa la reserva. En aquest moments, dues de cada tres reserves es fan on line.
Cada país té els seus patrons de conducta i aquí ens hi hem d’adaptar, atès que la digitalització ha vingut per quedar-se i hi hem de treballar.
Finalment, un dels altres reptes molt clau és el treball en el big data que ens permeten prendre unes decisions o unes altres pel que fa a fer promocions. És informació que tenim i facilitem al sector mensualment.
Lligat amb això, un dels reptes és anar garantint una desestacionalització del sector pel que fa l’oferta i la demanda.
David Font és també alcalde de Gironella i dirigent del Partit Demòcrata. Avui, a La Vanguardia, en Toni Aira afirmava que els partits cada vegada tenen més la forma d’un Chupa Chups on hi ha una fina estructura al servei d’un dirigent. Creus que el PDeCAT ha de seguir aquest model?
El Partit Demòcrata ha demostrat que té un planter de dirigents territorials que en un futur poder assumir determinats rols. Els partits han de ser espais de debat on plantejar solucions als reptes del país.
Crec que els partits necessiten bons lideratges però també una base prou sòlida.
Com t’imagines el PDECAT d’aquí cinc anys?
Agafant el bo i millor de CDC, defensant allò que preocupa a la gent i ocupant el carril central del país que ens porti a la llibertat al nostre país.
I com creus que es pot assolir, aquesta llibertat?
Només s’hi pot arribar amb democràcia i donant la veu a la ciutadania.
Realment creus que a la ciutadania se li pot fer una pregunta binària? Hi ha altres opcions entre independència sí o no? Tant important és triar una resposta com triar una pregunta,…
Si la proposta de referèndum no la pactes amb el govern espanyol pots decidir quina és la pregunta,… però, si la vols acordar amb l’Estat espanyol, has d’estar disposat a acceptar una pregunta que no fos binària.
No seria res nou: ja es va plantejar el 9-N de l’any 2014 amb el procés participatiu.
Acceptaries una proposta com va fer l’antic primer ministre escocès de devo max o independència, però que finalment no va esdevenir-se?
Sense renunciar mai a ser independents, jo no deixaria passar l’oportunitat d’un millor mentrestant.
Després de l’entrevista, aprofitem per passejar; passeig Guimerà, carrer del Born, carrer Sant Miquel, plaça de l’Ajuntament de Manresa i La Seu. Constatem com el covid ha accelerat el procés de transformació urbana.
És desolador veure el tancament de locals i com la crisi posa en qüestió el model comercial, però veiem amb esperança la restauració de La Seu i com l’entorn d’una ciutat antiga però molt dinàmica pot comportar un impuls econòmic i turístic.
