Resulta evident que tot mitjà de comunicació té una línia editorial (i L’Europeu no n’és l’excepció). També ho és que el normal és que entri dins d’uns paràmetres de seriositat, especialment quan es tracta d’un mitjà públic que serveix un país i que és sufragat amb impostos dels ciutadans. De qui els paga religiosament, és clar.

Els darrers temps, però, a la Televisió (pública) de Catalunya, i sobretot i de manera impúdica als informatius, hi és molt evident un deix esquerranós i que a vegades fins i tot frega l’antisemitisme. Si ens creguéssim al peu de la lletra tot el que ens expliquen alguns reporters i corresponsals del Telenotícies, ens pensaríem que ningú vota Boris Johnson al Regne Unit o que Benjamin Netenyahu és el primer ministre d’Israel per art de màgia.

Després, és clar, venen les sorpreses i s’imposa la realitat, i llavors és quan molts catalans entren en xoc: “Com pot ser que hagi passat això si cada dia ens deien tot el contrari a les notícies?”.

Per tant, el millor que podem fer és llegir, informar-nos recorrent a diferents fonts (si pot ser també estrangeres) i convertir-nos en ciutadans lliures i crítics. Els informatius de TV3, pel que sembla, no ens hi ajudaran pas.