Tant als EUA com a molts llocs d’Europa, i també a les sempre omnipresents xarxes, hem vist reaccions d’oberta celebració per la derrota electoral del President Donald J. Trump.

Les expressions d’alegria anaven acompanyades d’una frivolitat increïble, presentant aquests darrers quatre anys com una mena de malson del qual ens hem despertat, una espècie de broma de mal gust, un error de la història del qual se’n surt dient que aquí no ha passat res. Tot plegat, val a dir també, acompanyat d’insults i menyspreus de tota mena cap als votants trumpistes.

La realitat, però, és que darrere de les continues extravagàncies, sortides de to, bestieses i ximpleries diverses que Trump ha desplegat tot aquest temps, també hi ha hagut uns missatges i unes polítiques que li han comportat la xifra de més de 70 milions de vots, convertint-lo el candidat republicà més votat de la història. Uns vots que, també cal dir-ho, no provenen només del fanatisme, sinó també d’alguns encerts importants en matèria econòmica o de política exterior, que la crisi de la COVID-19 ha tallat en sec.

Així doncs, Trump se’n va, però aquells que han sortit perdedors del procés de globalització es queden. Trump se’n va, però els votants que qüestionen les conseqüències de processos migratoris –i malauradament, també aquells qui són irracionalment hostils a tot allò diferent- es queden. Trump se’n va, però aquells que han perdut la feina a conseqüència de la deslocalització de la indústria, es queden.

Trump se’n va, però aquells que estan cada vegada més dissociats de les elits polítiques i dels discursos oficials, es queden. Trump se’n va, però els qui temen l’avenç de la influència xinesa al món i creuen que cal confrontar-la, es queden. Trump se’n va, però aquells que estan farts de tot i han vist en aquest personatge provocador una oportunitat per fer un crit de protesta, es queden.

En definitiva, sí: Trump se’n va. I fa la sensació que, malauradament, alguns no han après ni han entès res.