Diumenge 13 de setembre de 2020 al migdia, vigília del dia més important d’aquest any. Demà comença el curs escolar 2020-21, segurament el menys ordinari en molts anys per a mestres, personal dels centres educatius, famílies i infants, joves i estudiants en general.

Parlem amb Meritxell Ruiz, que va ser diputada al Parlament 2006-2011 i Directora General del 2011 al 2016 i Consellera d’Ensenyament 2016 -2017, de l’actual situació del país i sobretot d’Ensenyament.

De la conversa, ens quedem amb dues frases sentenciades: “Amb l’educació es fa massa política” i “L’escola és l’ànima de cada poble”.


Sra. Ruiz, està satisfeta de la seva etapa política?

Sí, estic molt satisfeta i contenta d’haver pogut servir el país en aquesta etapa. Uns anys en què vaig poder aprendre molt de la Consellera Rigau i del seu excel·lent equip al Departament.


Qui és la Meritxell Ruiz i què fa en aquest moment?

Soc una docent i directora de l’Escola Pia a Vilanova i la Geltrú. Una persona que va començar en política després haver estat en diverses associacions socials i culturals a Reus.


Com valora l’inici de curs?

Segurament és el curs més difícil que haurem començat en molt de temps. No serà un retorn normal, atès que els nostres fills i filles fa sis mesos que no van a l’escola!
Serà una tornada atípica. Hem d’aprendre a conviure tots i amb un covid-19 que probablement anirà apareixent sovint. Serà un aprenentatge per a la canalla i per als adolescents sobre com cuidar-nos tots plegats. En aquestes circumstàncies, la responsabilitat individual també té un efecte col·lectiu. Els valors són individuals i col·lectius.


Vostè treballa en el món de l’Ensenyament i a l’escola concertada. Quin creu que és el paper de la concertada en el sistema educatiu?

Un paper important, com ho ha sigut sempre. Va néixer fa segles per arribar allà on no era present el sistema públic. Durant molts anys, especialment de la mà d’entitats religioses, van proporcionar educació als que no en tenien.
Avui dia, l’escola concertada integra aproximadament un 36% dels centres escolars de Catalunya. Es tracta d’una iniciativa social de servei públic que dóna riquesa al sistema educatiu.


Amb la crisi originada pel covid-19, moltes famílies s’han vist amb la tessitura de deixar l’escola concertada. Com ho valora? I com es pot afrontar una problemàtica que impossibilita el dret de triar de les famílies el model educatiu per als seus fills?

Cal abordar aquests fenomen des de dues perspectives.
Primerament, cal dir que l’escola concertada amb iniciativa social no ha fet fora ningú de l’escola que en aquest moment no es pugui permetre pagar unes quotes. Tenim moltes famílies a qui els ha canviat la seva situació econòmica i els hem dit que ni es plantegin el canvi d’escola. Entre tots ho hem de fer possible.
Hi ha molta escola concertada que està fent una tasca social que no es veu ni es reconeix.
I, per altra banda, hi ha el problema de l’infrafinaçament de l’escola concertada que el mateix Síndic de Greuges ja va exposar en un informe recent. És un problema que hi hagi famílies que hi voldrien entrar i no poden fer-ho.
Per cert, l’infrafinançament també és un problema de l’escola pública, com així ho expressen les AFAs o els mateixos mestres.
Caldria que des del Govern es destinessin més diners per garantir la gratuïtat de l’Ensenyament, ja sigui a l’escola pública o a la concertada. Aquest hauria de ser un tema de país.


El sistema públic d’Ensenyament no és només l’escola concertada, sinó que majoritàriament és l’escola pública, que en molts pobles, viles i ciutats és una autèntica escola comunitària.

Efectivament, en molts pobles l’escola pública és l’eix vertebrador de la societat, un autèntic espai de relacions i socialització. Aquesta mena d’escoles també permeten la subsistència mateixa del poble, perquè és on les famílies hi duen els seus fills i on es transmeten els valors i la cultura d’aquell poble.
A Catalunya, i es coneix poc, hi tenim un gran tresor, que és la gran quantitat d’escoles rurals que fan una gran feina en molts pobles. L’escola és l’ànima de cada poble.


Amb dades de l’IDESCAT, veiem que a Catalunya hi tenim una de les taxes més altes de fracàs escolar, per davant de la mitjana espanyola i molt per sobre de la mitjana de la UE.
Amb la Covid hem passat sis mesos sense anar a escola. Es pot agreujar, aquesta situació?

És tracta d’un un tema de recursos, de valors i d’organització. Les escoles i els centres han fet un gran esforç perquè això no fos així.
Calen més recursos i aplicar una de les grans fites de la LEC, que és una major autonomia de centre. Per exemple, a secundària, no val la mateixa recepta per a tothom.
A vegades es pot donar el cas que es donin més recursos i no s’obtingui més bon resultat. Els diners i recursos són necessaris però no ho són tot. Les pedres de l’escola són importants però ho és més el que hi passa a dins.
En les taxes de fracàs escolar cal treballar-hi, però aquest és un problema a abordar de manera integral des de diferents parts, no només des d’Ensenyament. És a dir, podríem implementar politiques socials tenint com a centre l’escola, i no de manera separada com es fa ara. Actualment, es treballa de manera massa dispersa.
És a través dels centres escolars que es podrien articular diferents serveis socials. Per què no vinculem els recursos socials a les escoles, tot posant la persona, i no pas els serveis, com a centre i finalitat primera?
Fixem-nos que han estat sobretot les escoles, i no pas els serveis socials, les que han detectat els infants que han estat desconnectats durant aquest període.


Ara farem tres preguntes més gruixudes, de més calat. Podem estar satisfets de la immersió lingüista?

Sí. A nivell de perspectiva, penso que en podem estar satisfets.
Ara bé, l’hem de revisar, actualitzar i veure què en podem millorar.
Hi ha estudis del Centre de Normalització Lingüística que posen de manifest que hi ha poblacions en les quals el 50% de la població no parla català. I això és preocupant, perquè molts han passat per l’escola.
Ara bé, si el català només ha de passar per l’escola, tenim un problema. És com l’anglès, s’ha de viure també en altres àmbits.


Tenim realment una escola inclusiva?

No. Tenim escoles que treballem per intentar ser inclusives.
Calen més recursos per atendre els alumnes com es mereixen i un canvi de mentalitat general, que a la major part d’escoles ja hi és.


Què en penseu, de l’ensenyament de l’Islam?

És un tema que requereix una reflexió profunda. Moltes vegades se’n parla sense coneixement de la situació i hauríem de deixar parlar els experts.
Jo soc del parer que, en una societat plural, tots hem de tenir una base de cultura religiosa per entendre l’altre. Per tant, el fet religiós no es pot aïllar de l’escola perquè aquest forma part de la societat. Si ho fem, estem creant una societat inculta que no entendrà la diversitat religiosa.
Pel que fa al fet religiós, soc contrària a eliminar-lo de l’escola.


En política, va començar a Unió Democràtica, va seguir a Convergència per arribar fins i tot a l’executiva del Partit Demòcrata. Heu pensat a tornar a la política?

No, ara sóc al món de l’educació. Penso que és bo i necessari entrar a la política i és molt bo sortir-ne.
La perspectiva de quan ets fora també ajuda a veure les coses de manera diferent a quan ets a dins.
Si entres a la política i no tens cap altra sortida laboral, aleshores tenim un problema. Tornar a la “vida civil” no és fàcil, però és necessari. Com a país madur, és un tema que ens hem de plantejar. Hem de plantejar el després del temps d’acció política. Altrament, qui es dedicarà a la política?



Des de l’Europeu.cat li agraïm que ens hagi dedicat una part del seu temps.