Per als interessos de la Unió Europea és indiscutuble que és força més positiva una (eventual) victòria de Joe Biden que no pas la reelecció de Donald Trump. El candidat demòcrata ha deixat clar que si ell és el pròxim inquilí de la Casa Blanca, la UE tornarà a ser el soci preferent de Washington. Amb Biden, l’amenaça d’una guerra comercial entre els EUA i la UE s’esvairà i tant ell com la seva número 2, Kamala Harris, han dit que volen una major cooperació amb Brussel·les per millorar el comerç transatlàntic, abordar conjuntament el canvi climàtic i desenvolupar amb tecnologies d’energia sostenible amb la UE, entre d’altres aspectes. Biden va prometre tornar a l’Acord de París, que Trump va abandonar, i les relacions entre Brussel·les i Washington tornaran a ser menys tenses, de més diàleg i menys amenaces. Per a la UE, la victòria demòcrata faria (farà) que es torni a una relació amb els EUA més previsible i a unes agendes més coincidents.

Però també hi ha aspectes en els quals continuaran en desacord, com per exemple el tracte amb la Xina. “No tornaran els bons temps, si és que alguna vegada van existir. Biden i els demòcrates tindran clares les seves expectatives”. Aquest postura del govern alemany es pot dir que és extensible a tota la UE. És evident que Europa ha perdut molta importància per als EUA des del final de la Guerra Freda, durant la qual va ser una peça imprescindible per a la contenció de la Unió Soviètica. El centre de gravetat de la política exterior de Washington fa temps que s’ha desplaçat cap a l’àrea d’Àsia i el Pacific i això seguirà sent així amb una presidència demòcrata. Europa ha de comprendre que ja no és una prioritat per als EUA. Les relacions milloraran, sens dubte, amb una administració Biden però l’escenari estratègic canviarà poc perquè es tracta més d’interessos que de valors. Malgrat tot, per a Brussel·les no hi ha color entre Biden i un Trump que va qualificar la UE d’”enemic estratègic”, ha buscat una guerra comercial i va intentar fragmentar-la donant suport al Brexit.